"Què és, doncs, el temps?
Si ningú no m'ho demana, ho sé; si haig d'explicar-ho al qui m'ho demana, no ho sé: a ulls clucs, tanmateix, afirmo que sé que, si no passava res, no hi hauria pas un temps passat, i que, si res no s'esdevenia, no hi hauria pas un temps futur, i que, si res no existia, no hi hauria pas un temps present.
Aquests dos temps, doncs, el passat i el futur, com són, des del moment que el passat ja no és i el futur encara no és? Pel que fa al present mateix, si fos sempre present i no fugís en el passat, ja no fóra temps, sinó eternitat. Si, doncs, el present, per a ésser temps, cal que es perdi en el passat, com podem dir que també existeix, quan la seva única condició d'ésser és la de cessar d'ésser, de manera que, ben entès, no tenim el dret de dir que el temps és sinó en tant que tendeix a no ésser?"
(Sant Agustí, Confessions, 11, XIV, 17)
M'encanta.
Jo també vaig arribar un dia a la conclusió que el temps, si t'hi poses a pensar, sembla que no existeix. El que passa és que no sé com hi vaig arribar, a aquesta conclusió. Com que això em passa tot sovint, és un consol ensopegar de tant en tant amb un filòsof que va arribar a la mateixa conclusió i pot explicar com ho va fer. És per això que m'agrada la filosofia. Perquè hi trobo reflectits pensaments que jo també he tingut, i els trobo en boca de filòsofs erudits que s'expliquen, no diré la mar de bé, però al menys molt millor que jo mateixa.
I respecte el tema del temps... jo, com que tendeixo a entendre l'existència com un Tot circular, que mai acaba perquè mai comença, coincideixo amb Sant Agustí en això de que el temps sembla que no existeixi. Perquè si el que suposen alguns científics fos cert -que l'Univers és una bola que va explotar, s'expandeix, tard o d'hora es contraurà, tornarà a ser bola, tornarà a explotar, i sant Tornemi- llavors, quin sentit tindria el temps? Jo penso que cap, perquè quan l'Univers torna a ser bola, vés i demostra que hi ha hagut una existència prèvia! El que vull dir, és que el temps pren un cert sentit DINS del cicle, però com que els filòsofs van sempre a l'engròs, el que volen saber és quin sentit té el temps FORA del cicle, és a dir, el temps en el qual es trobaria el cicle en si... mare meva, quins embolics. Veus, per això no podria ser filòsofa, jo. Doncs bé, el que deia, que jo crec que el temps no existeix, i de fet, com ja vaig dir fa anys (quina il·lusió poder dir "fa anys" sense que sigui mentida) jo crec que "res" existeix perquè només existeix el "no-res". I quien quiera entender, que entienda.
